La inspiració
Sembla pedant parlar del piano només perquè en Lluís Llach hi toqués, però és que no només hi va tocar, hi va composar l'estaca, i això no és poca cosa.
Tot això va ser fa molt de temps, quan els desodorants no feien falta, el somni –i la realitat– de molts joves era viure en una comuna i el Seat Fuego era un cotxe que arrencava xiulets d'admiració entre els que no vivien a la comuna.
I en aquest context les primeres notes de l'estaca van sortir del nostre piano. I la cançò no té tantes notes, així que el mèrit és notable.
Escolteu-la de tant en tant, i si no se us omplen els ulls de llàgrimes pregunteu-vos-en la raó.
Ens agradaria que personatges amb el talent i l'impacte d'en Lluís Llach ens visitessin cada dia, i és per això que valorem tant que una part del seu passat es trobi entre nosaltres.
I si voleu venir a tocar-la en el piano original, no us ho impedirem mai. I si hi componeu una melodia que traspassi generacions encara plena de vigència i d'emoció, us ho agrairem durant dècades.
